Els simbolistes i els símbols

Capficats com estan en trobar la bellesa més enllà de la "realitat material", els simbolistes es veuen abocats a utilitzar les paraules en un sentit que va més enllà de l'"objecte" al que es refereixen: són els símbols. 

Bartomeu Rosselló-Pòrcel no n'és una excepció, com segurament ja haureu descobert fruit de la nostra experiència lectora. Em d'esmentar i analitzar 4 símbols que apareguin en l'obra de Rosselló-Pòrcel, com més fonamentals millor. 

Bartomeu Rosselló-Pòrcel té alguns o bastants símbols en tots els seus poemes, però el principal i el més destacat és l'àngel. Però també hi ha tots aquests: 

Llum, flama, foc, fosca, ombra, visió, ritme, vibració, remolor, moviment, lluita, potència, flagell, corba, aigua, cristall... Per damunt de totes, hi trobem el foc i les seves derivades hi tenen un protagonisme especial. 

* El foc és la màxima expressió de la puresa, el dinamisme i l'ascensió. És el contrast a la foscor, la caiguda i la mort. El foc és un element simbòlic que transcendeix l'ornament de la sinestèsia, per convertir-se en alguna cosa més: és la purificació, lluita de contraris, llum, vida, ascensió, moviment i canvi perpetu, immaterialitat, misteri. L'oposat a la foscor, l'ombra i la cendra. Com a símbol arriba a ser més important que el mar, encara que ja Palau i Fabre recordava que segons Heràclit el mar era la primera metamorfosi del foc.

 

* L'àngel és un dels símbols més destacats i importants de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, va tenir de models Rilke, Rafael Alberti, Federico García Lorca i la Divina Commedia de Dant (iconografia). L'àngel es pot identificar molt bé en el poema: "El Captiu", també hi apareix el símbol de l'heroi; "Festa"; "Auca"; "Ardent himne"; "Dansa de la mort";...

A vegades el seu paper és merament ornamenta ("Brollador"), però a "El Captiu" té un paper integrat en el sentit central del poema.

L'àngel rossellonià (present en altres poemes, però no amb la mateixa funció simbòlica) està més relacionat amb la concepció d'un poeta com Rilke que amb la tradicional cristiana.

L'àngel és la criatura invisible present en el visible, el nexe de contacte entre el món real i un coneixement superior, que es pot encarnar en la poesia.

 

* Aigua: Es tracta d'un símbol clarament cristià: l'aigua purifica els pecats de l'home, també es interpretada com el símbol de la vida, però també de la mort.

* La llum, es tracta d'un símbol que evoca la veritat i l'amor, La lluna simbolitza l'univers, però el sol, és el prinicpi masculí de l'univers.

La llum també simbolitza bondat, protecció i de companyia, de vida, d'alliberament i salvació, i també d'alegria i felicitat plenes, de ciència, justícia i rectitud, també és símbol fins i tot del mateix Déu.