dissabte, 23 de novembre del 2013

Teoria de l'ham poetic

Josep Carner va escriure l'estudi literari "Teoria de l'ham poètic" l'any 1970, un estudi que ens parla de la paraula donada.

Carner bateja la seva tècnica com a "teoria de l'ham poètic" : el poema neix d'una paraula casual o d'un vers: "Una paraula, dues, tant se val, ressona o ressonen en el nostre esperit, de dia o de nit, caminant o en repòs, en la calma i en la febre, reconeixem així la intrusa que ens xiuxiueja a l'orella o a la nostra ment solitària; la saludem vagament! no ens en podem separar ni seguir ni emprendre qualsevol tasca com si no ens hagués enartat".


Josep Carner ens informa de que la paraula donada només arriba al poeta i no pas a qualsevol dels mortals que poden prescindir de qualsevol construcció literària, a més a més, la paraula donada només la troba qui la busca, qui la desitja o l'estima.

   
Josep Carner, el príncep dels poetes!

divendres, 22 de novembre del 2013

Noucentisme.

El Noucentisme és un moviment cultural, d’abast polític, que s’inicia a Catalunya aproximadament el 1906 amb la creació de Solidaritat Catalana i acaba el 1923 amb el cop d’Estat de Primo de Rivera
El nom de Noucentisme va aparèixer per primera vegada en les gloses d’Eugeni d’Ors. Ell n’és el creador i el principal ideòleg.
El Noucentisme fa un ús molt concret dels gèneres literaris. Potser els més utilitzats són la poesia, l’assaig i l’oratòria. La poesia, centrada en les figures de Josep Carner i Jaume Bofill i Mates (Guerau de Liost), és l’espai des d’on es procedeix a la creació d’imatges.  

* Eugeni d'Ors era un dels autors del Noucentisme, una de les seves obres més importants és La Ben Plantada Gualba, la de mil veus (1911), perquè va aplegar algunes de les "gloses" en volums. Era símbol idealitzat de la dona noucentista.  
La ben plantada. Gualba, la de mil veus. Eugeni d'Ors. Edicions 62 i La Caixa. Nº34.Noucentisme (Libros de Lance (posteriores a 1936) - Literatura - Otros) 



* En el tema de les cases en principi eren cases unifamiliars amb jardí, es van anar transformant a poc a poc en edificis de pisos, a mesura que aquesta zona va anant adquirint un protagonisme comercial que va atreure a la burgesia catalana.
El primer Hotel Colón va tenir un digne successor quan el 1918 es va reinaugurar una vegada reformat i ampliat el vell establiment. En el seu lloc es va aixecar un nou hotel de set plantes d'alçada i 200 habitacions, totes amb bany. Les obres havien començat el 1916 per iniciativa del propietari Ramon Pou i Riu, que va encarregar el projecte a l'arquitecte Enric Sagnier (1858-1931). La remodelació es va dividir en dues fases amb l'objectiu de mantenir l'activitat de l'hotel. La primera fase afectava només a la meitat de l'edifici i la segona va permetre acabar l'obra.
 Modernisme:
 
Noucentisme:
 


* L’escriptor i polític Gabriel Alomar i Vilallonga. El 1904 pronuncià una conferència a l’Ateneu Barcelonès, publicada el 1905 per la Tipografia L’Avenç. El títol d’aquesta conferència era Futurisme, amb el qual Gabriel Alomar expressava un concepte de modernisme que seguí treballant en molts dels seus escrits.
És en el context social i cultural d’aquests anys que es produeix l’aparició d’una revista de molt curta durada que és un reflex de la influència que tingué la figura de Gabriel Alomar en l’entorn catalanista.

Coberta futurisme 

* Aquesta és una de les bicicletes d'aquell temps del Noucentisme, molt poques persones eren privilegiades en tenir bicicletes perquè eren una novetat en aquell temps, i el seu preu era bastant elevat.

 

*Barcelona és un dels exemples on el Noucentisme va ampliar la ciutat del Modernisme al Noucentisme.
El Noucentisme, la seva ideologia és la imposició de la raó, la precisió, la serenitat, l'ordre i la claredat, per això es veu tan cimètric molts carrers, com "illes" de edificis on al mig hi havia un interior com un jardí on la gent podia passejar però ara en queden molt pocs, perquè ho han aprofitat per fer botigues o restaurants.
 


* La imatge següent és d'un quadre que a l'actualitat està pintat a la portada del llibre de Josep Carner (el qual estem treballant en aquests moments a Literatura Catalana).
Aquest quadre ens pot deixar interpretar que buscaven la bellesa i la perfecció formal, amb el gust per paraules arcaiques, referències clàssiques i ritmes harmònics. Les pretensions estètiques i ideològiques dels autors de la generació del 14 eren molt similars.




divendres, 1 de novembre del 2013

Parelles d'enamorats de la literatura

Quantes parelles d'enamorats hi ha a l'historia de la literatura? Avui us diré a tres parelles d'enamorats literaris, algunes llegides a classe, de català o de llatí però sobretot és de literatura.


TIRANT LO BLANC I CARMESINA  

Tirant s'enamora de Carmesina, la filla de l'Emperador de l'Imperi Grec. És un amor a primera vista, encara que fan diversos jocs amorosos sense arribar al "acte" gràcies a la criada de Carmesina, ja que Carmesina no vol fer-ho fins que arribin al matrimoni. El matrimoni arriba gràcies a les proeses de Tirant, amb l'autorització del pare de Carmesina, al final Tirant mor d'una malaltia, i Carmesina també mort a causa de la tristesa que li provoca la mort del seu estimat Tirant.


CUPIDO & PSIQUE

En una ciutat de Grècia, vivien tres princeses, la bellesa de la tercera era extrema i per ressaltar-ho els pares la van anomenar Psique. Va ser tanta la seva bellesa que els habitants del poble la van arribar a comparar amb Venus, sense pensar en les conseqüències que li podien causar a la bella princesa. 
La deessa Venus enfurismada va encarregar-li al seu fill, Cupido, que fes que Psique s'enamorés de l'home més monstruós de tots. Passava el temps i Psique no es casava, els pares preocupats varen anar a l'Oracle i aquest va dir que la portessin al lloc més alt de les muntanyes, un cop allà una forta ventada la va dur a un prat, i allà es va adormir. Quan es va despertar, va trobar un palau on va passar la nit, i sense adonar-se'n algú és va estirar amb ella i la va fer seva, sense mostrar la seva identitat a l'alba. 

Varen passar els dies amb els matins solitaris i les nits de plaer per a Psique, un dia ella va demanar a aquell home estrany si podia veure a les seves germanes, aquest ho va acceptar i, com cada matí, tornà a marxar sense mostrar la seva identitat. Amb el temps Psique va quedar embarassada i va tornar a demanar al seu home la visita de les seves estimades germanes, tot i que aquest renegava ho va acceptar. Cada vegada que les germanes preguntaven a Psique pel seu marit, aquesta deia que estava de viatge, fins que va acabar confessant a les seves germanes que coneixia molt poc, per no dir gens, al seu marit. Les germanes, horroritzades, van dir a Psique que havia de matar al seu estimat, i aquesta molt ingènua ho va intentar; va agafar un ganivet, amb la intenció de tallar-li el coll, i una làmpada que en acostar-la al rostre va adonar-se'n de que aquell home que era el seu marit, era Cupido. De sobte una gota d'oli del llum cau sobre l'espatlla despertant-lo.
Cupido va marxar dels braços de la preciosa Psique tot dient: "Plora, sí. La meva mare Venus, em va ordenar que et fes morir d'amor per el més miserable dels homes, i aquí em veus. No vaig poder resistir-me a la teva bellesa i t'he estimat... que et vaig estimar, tu ho saps! Ara el càstig per la teva traïció serà perdre'm", i Cupido allunyant-se, va marxar. Psique desconsolada va dedicar-se a voltar per el món intentant recuperar, inútilment, el favor dels déus. Però la fúria de Venus la seguia, fins que un dia la va trobar i va menysprear l'embaràs de la jove i la va tancar amb les seves criades; Soledat i Tristesa.                      


CALISTO I MELIBEA
L'obra anomenada La Celestina, comença quan Calisto veu casualment a Melibea a l'hort de casa, on ha entrat a buscar un falcó seu, demanant-li el seu amor. Aquesta ho rebutja, però ja és tard, ha caigut violentament enamorat de Melibea.Per consell del seu criat Sempronio, Calisto recorre a una vella prostituta i ara alcahueta professional anomenada Celestina qui, fent-se passar per venedora d'articles diversos, pot entrar a les cases i d'aquesta manera pot actuar de casamentera o concertar cites d'amants; Celestina també regenta un prostíbul amb dues pupil·les, Areúsa i Elicia.L'altre criat de Calisto, Pármeno, la mare va ser mestra de Celestina, intenta dissuadir, però acaba menyspreat pel seu senyor, a qui només li importa satisfer els seus desitjos, i s'uneix a Sempronio i Celestina per explotar la passió de Calisto i repartir-se els regals i recompenses que produeixi.Mitjançant les seves habilitats dialèctiques i la promesa d'aconseguir el favor d'alguna de les seves pupil · les, Celestina s'atreu la voluntat de Pármeno, i mitjançant la màgia d'un conjur a Plutó, unit a les seves habilitats dialèctiques, aconsegueix així mateix que Melibea s'enamori de Calisto. Com a premi Celestina rep una cadena d'or, que serà objecte de discòrdia, ja que la cobdícia la porta a negar-se a compartir-la amb els criats de Calisto, aquests acaben assassinant, per la qual cosa es van presos i són ajusticiats.Les prostitutes Elicia i Areúsa, que han perdut a Celestina i als seus amants, tramen que el fanfarró Centurio assassini a Calisto, però aquest en realitat només armarà un xivarri. Mentre, Calisto i Melibea gaudeixen del seu amor, però en sentir l'agitació al carrer i creient que els seus criats estan en perill, Calisto salta el mur de la casa de la seva estimada, cau i es mata. Desesperada Melibea, se suïcida i l'obra acaba amb el plor de Pleberio, pare de Melibea, qui lamenta la mort de la seva filla.