Àngel Guimerà i Jorge

Va néixer el 1845 a Santa Cruz de Tenerife i va morir el 1924 a Barcelona.

Va anar a viure a Barcelona als 7 anys, on es va adaptar ràpidament. Els seus pares es van casar després de tenir els dos fills (Àngel i Juli) al 1854, això de casar-se després de tenir els dos fills marcarà a la vida i a l’obra d’Àngel Guimerà, com per exemple el tema de la personalitat escindida entre dues cultures i entre dos móns, i es recurrent en la seva obra.

Va ser dramaturg, polític i poeta en llengua catalana, de les figures més destacades de la Renaixença.

Va tenir l'honor de presidir els Jocs Florals de 1889.

El 1879 començà la seva carrera com a escriptor de tragèdies versificades (“Gal·la Placídia) i l’any 1883 amb Judith de Welp, seguides de “El fill del rei” i “Mar i cel”, aquesta última un èxit immediat i aclaparador a nivell europeu, amb traduccions a vuit llengües.

La seva producció literària es divideix en tres etapes:

·   Primera etapa, de l'any 1879 fins 1890. Tragèdia de filiació romàntica en vers i ambientada en períodes històrics sovint recreats des de la imaginació. Obres que destaquen en la primera etapa son "Mar i cel" i "El fill del rei".

·    Segona etapa, de l'any 1890 fins a l'any 1900. Teatre en prosa des d’una perspectiva més clarament realista i fins naturalista. Les obres més importants d'aquesta etapa són: "Maria Rosa", "Terra baixa" i "La filla del mar".

·    Tercera etapa, de l'any 1901 fins a l'any 1911. Provar diverses receptes teatrals, com per exemple la tragèdia en vers. Les obres que més destaquen de la tercera etapa son "Jesús que torna" i "Alta i blanca".

Les seves primeres obres són escrites en vers i amb una estructura de cinc actes. Més endavant són escrites en prosa i en tres actes.